Menu
Facebook-f Twitter

admin83920

2a passejada comunitària pel Carmel – Espai Cuida

La segona passejada comunitària impulsada per l’Espai Cuida va acollir a més de 60 persones vinculades al barri del Carmel per conèixer de primera mà tot passejant la part baixa del territori. 

Aquesta iniciativa vol millorar el coneixement mútu entre els diferents agents del barri, donant espais de diàleg entre equipaments, serveis, entitats i veïnes del barri per teixir noves xarxes de coneixement. 

En aquesta ocasió es va vincular l’acció amb les Festes de l’Orgull del Karmel (FOK), iniciativa impulsada per diferents equipaments del barri per donar visibilitat a la lluita per les llibertats LGTBI. 

Durant el recorregut es va poder visitar i conèixer l’Espai Jove Boca Nord, el Casal de Barri la Barraca del Carmel, les entitats 40 p’arriba 40 p’abajo, Carmel Amunt i Grupo Dance així com el CFA Carmel, el Casal Cívic Barcelona-Horta i el CAP Horta. 

Caminar juntes per fer un barri més cohesionat és una de les banderes de les passejades comunitàries. 

Campanya Realimenta El Carmel

La campanya Realimenta El Carmel vol esdevenir un punt de trobada per a totes les iniciatives que treballen l’alimentació saludable i sostenible al barri del Carmel. 

Visibilitzar totes aquelles activitats, projectes i propostes que es fan al nostre territori sobre aquesta temàtica i crear-ne de noves a través de l’espai comunitari «El Carmel pel Carmel» on construim de manera conjunta una estratègia vinculada a l’alimentació. 

Vols trobar-les al mapa? Busca les diferents iniciatives en aquest mapa! 

Aquí teniu el triptic informatiu de la campanya d’octubre, novembre i desembre:

 

Passejades comunitàries pel Carmel

Des de l'espai cuida s'impulsen les passejades comunitàries al barri del Carmel per tal de conèixer millor el territòri, generar espais d'intercanvi de coneixements i fer xarxa mentre es passeja conjuntament pel barri.

Més de 50 persones van passejar pel barri del Carmel per tal de fer comunitat i conèixer de primera mà les entitats, serveis i equipaments d’una part del barri. Un recorregut de pròximitat on generar vincles amb les persones que treballen dia rere dia per fer un Carmel més inclusiu i just. Un viatge per la història del barri a través de les seves entitats i equipaments que no deixa indiferent a ningú. 

Aquesta iniciativa parteix d’un dels espais comunitàris que existeixen al barri del Carmel i que suposen respostes col.laboratives davant de les problemàtiques comuns. En l’Espai Cuida, dedicat als temes de salut del barri, es va proposar fer dues passejades per tal de millorar la cohesió social del barri, fer salut i tenir un espai d’intercanvi i coneixement mútu entre veïnes i professionals. 

D’aquesta manera la primera passejada comunitària va ser un èxit de participació gràcies a la implicació de molts i diversos grups de persones. El primer recorregut va recòrrer des de la seu de l’entitat Carmel a la Vista fins a la seu de l’Associació de Veïns i Veïnes del Carmel, tot passant per espais tant coneguts al barri com el Centre Cívic del Carmel on els Serveis Socials del Carmel van explicar com treballen amb la ciutadania, la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé on es van explicar les propostes de Vila Veïna i Konsulta’m +22 així com la feina comunitària que desenvolupen des del CAP del Carmel i d’altres espais del barri a vegades menys coneguts per les veïnes com les seus de la Fundació Adsis o la Fundació Tres Turons dedicats a l’acompanyament a joves i a la rehabilitació comunitària respectivament. Dins del Mercat del Carmel varem poder conèixer la iniciativa de Paka, dedicada a l’erradicació del plàstic en el consum al mercat. 

No podien faltar les veïnes i veins associats en entitats com 40 p’arriba 40 p’abajo i Grupo Dance, en les que l’entreteniment i l’acompanyament al barri forma part de la seva pròpia essència així com la presència de l’alumnat de l’Escola d’Adults del Carmel molt interessats en conèixer el barri i la seva gent. 

Un grup de persones vinculades al barri del Carmel molt divers, que fa xarxa i fa comunitat i que està obert a la participació de veïnes i professionals. 

La propera cita amb les Passejades comunitàries serà el 18 de novembre amb sortida a les 11h del matí a l‘Espai Jove Boca Nord. En la propera passejada a més de fer comunitat i conèixer el barri es farà una col.laboració amb el FOK (Festes de l’Orgull del Karmel), una iniciativa al barri del Carmel que lluita pels drets i llibertats del col.lectiu LGTBI

 

Magazine TV Carmel: Comunicant Carmel

El projecte Comunicant Carmel va néixer amb la perspectiva d’esdevenir una proposta comunicativa del barri del Carmel que ajudes a la seva comunitat a poder generar continguts audiovisuals des de la propia mirada del territori. Aquest procés formatiu i comunitari que s’ha cuinat a foc lent durant diferents edicions al llarg de l’any 2021 ha acabat generant un Magazine amb participació de diferents entitats, equipaments, serveis i veïnes del barri per parlar sobre benestar emocional, habitatge, espai públic, joventut i feminisme de manera directe des de la nostre realitat. 

La primera edició de Comunicant Carmel va generar un clip sobre l’aïllament social contant amb un gran número d’agents de la comunitat com a tèmatica transversal, la segona edició es va materialitzar en un Magazine en directe durant la Festa Major del Carmel i aquesta tercera edició consolida aquest format audiovisual que ens permet parlar de tants aspectes diferents. 

En aquesta edició han participat agents clau del territori com el CAP del Carmel, el Consell de Joventut d’Horta Guinardó (CJD7), el CAU del Carmel, l’Associació 40 p’arriba 40 p’abajo, la Fundació Tres Turons, l’Associació de veïns i veïnes del Carmel, la Plataforma d’Educació Social Martí Codolar, la Fundació Adsis, la Plataforma d’Habitatges Afectats dels Tres Turons (PHATT), la Xarxa de Suport mutu del Carmel i una bona quantitat de veïnes del Carmel. 

Aquesta proposta s’ha pogut desenvolupar també gràcies a la participació dels serveis com l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i els equipaments de proximitat com el Centre Cívic del Carmel, la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, el Casal de Barri la Barraca i l’espai on s’ha fet la gravació, l’Espai Jove Boca Nord. 

Alguns dels espais on s’ha gravat són el Mercat Municipal del Carmel així com diferents espais públics del barri. 

A continuació podeu gaudir del Magazine realitzat amb l’acompanyament de Càmeres i Acció i incorporat a la plataforma La Veïnal, que s’està consolidant com a televisió comunitaria de la ciutat de Barcelona. 

Gent del barri i PFI de cuina Fundació Adsis : Alimentació de temporada al mercat del Carmel

El col.lectiu de gent del barri impulsat per l’espai comunitari «El Carmel pel Carmel» consisteix en un grup de persones del barri amb ganes de participar de la comunitat, intercanviar coneixements i generar un grup de suport i cura obert a tota la ciutadania. 

Algunes de les demandes i interessos d’aquest grup van ser treballar aspectes vinculats a l’alimentació i fer-ho de forma intergeneracional amb joves del barri del Carmel.  Per aquest motiu l’activitat d’Alimentació de temporada no podria tenir millors companyes de viatge que l’alumnat del PFI de cuina de la Fundació Adsisamb qui des de Carmel Amunt compartim espai al Casal de Barri La Barraca del Carmel. 

D’aquesta manera en aquest taller d’alimentació de temporada vam poder parlar dels beneficis que comporta consumir des d’una visió responsable gràcies a la Cooperativa Cèrcols, resident a la Clota Cotreball, que van aportar el coneixement social i nutricional de la temàtica a través d’un retorn social a la comunitat.  

Per últim i donada la importància de fer xarxa, consumir proximitat i entendre el caràcter humà i social que hi ha al darrere d’un espai com el Mercat del Carmel vam poder completar l’activitat visitant diferents parades de producte de temporada del mercat i dialogar amb les seves dependentes per conèixer de primera mà la feina que s’hi fa. 

Diàlegs comunitaris – Horts urbans

QUE SÓN ELS DIÀLEGS COMUNITARIS?

Els DIÀLEGS COMUNITARIS són una iniciativa d’ AREALAB de La Clota Cotreball i de CARMEL AMUNT. Son un punt de trobada entre professionals, entitats i iniciatives q d’alguna forma son agents dinamitzadors del territori. Els DIÀLEGS permeten donar a conèixer el que fa cadascú, que hi hagi interrelació entre els projectes i que a la vegada que el barri pugui saber les iniciatives que estan en marxa.

Sota aquesta filosofia trobareu en aquesta mateixa web el primer diàleg sobre medicina d’atenció primària i comunitària amb intervencions de metges i metgesses dels CAP,

HORTS URBANS.

Aquest DIÀLEG que us presentem va d’HORTS URBANS. De fet, en els darrers anys hem vist sorgir a Barcelona i arreu del territori, experìències de persones i col·lectius que han posat en marxa aquestes experiències heterogènies que anomenem “horts urbans”. Són  experiències que tenen en comú aprofitar espais no urbanitzats per tal de tornar al que havia estat comú a bona part de la superfície de l’actual ciutat:  els cultius de terres i hortes. Els nostres barris de muntanya  tampoc ha quedat enrera d’aquesta tendència i també gent d’edats molt diferents “ha agafat el pic i la pala” i s’ha implicat en aquesta iniciativa.

Aquesta iniciatives d’horts urbans més enllà del fet de cultivar un espai tenen, sens dubte, una dimensió també comunitària. Per aquest motiu, hem escollit aquestes iniciatives per encarar el  darrer Diàleg Comunitari del Carmel.

 

TRES EXPERIÈNCIES BEN DIFERENTS

Per a donar a conèixer les experiències d’horts urbans als nostres barris, hem portat a aquest Diàleg Comunitari tres agents especialment actius: l’ Hort del Marcel·lí, els horts de Vall Hebron i la Taula de Governança del Carmel on des de la Xarxa de Suport Mutu del Carmel es va impulsar una iniciativa també d’hort urbà.

Són  tres experiències assentades als nostres barris de muntanya i de les que ens fem ressó en aquest diàleg comunitari, coordinat per Jordi Jové d’Arealab de la Clota i en el que també participa Joan Pol Sala de Carmel Amunt que dona la visió més comunitària d’aquest Diàleg.

TRES ENTITATS QUE IMPULSEN TRES PROJECTES

Els tres projectes d’horts comunitaris del barri són molt diferents, plurals i diversos – en formules de gestió i en el propi concepte- però com veurem tots tenen en comú una vocació social i comunitària, que es reflexa en aquesta taula rodona en la que parlen

Per part de l‘Hort del Marcel·lí, Amaia Lizarza de l’Associació Humans a la Terra que promou la iniciativa.

Com a representant de la cooperativa TARPUNA que gestionarà l’ Hort dels Terrats del Mercat de la Vall d’Hebron Josep Maria Vallès,

Pol Marza, integrant de la Xarxa de Suport Mutu del Carmel, que forma part de les entitats de la Taula de Governança que s’han implicat en dur a terme un hort urbà al Carmel.

Per últim, des de Carmel Amunt, Joan Pol Sala, que a més de ser una de les entitats convocant dels Diàlegs també intervindrà per situar el tema en el context comunitari…

PRESENTANT CADA PROJECTE

En una primera ronda de paraules que trobareu en el video d’aquest diàleg, que podeu seguir en paral·lel a aquest text a www.carmelamunt.org. En aquest enllaç es presenten els tres projectes, de manera breu, ens expliquen les tres experiències, comentant quina és la proposta d’hort urbà que desenvolupa cadascú i qui hi ha al darrera de cada iniciativa i com s’organitza.

AQUESTA PRIMERA RONDA ABARCA DEL MINUT 3:21 AL 10:30

L’HORT DEL MARCEL·LÍ – MINUT 3:21

Amaia Lizarza ens explica que “l’ Hort del Marcel·lí va néixer fa quatre anys perquè una gent jove del barri d’Horta majorment, vàrem veure que aquest espai que quedava en desús. Vàrem constituir una associació “Som Humans a la Terra” i vàrem proposar a l’Ajuntament la gestió d’aquell espai”. Aquesta associació -Humans a la Terra- està constituïda per unes 25 persones, majorment d’Horta, d’entre 35 i 55 anys que venen de mons molt diferents. Tots tenen en comú que volen treballar la terra a la ciutat i que volen menjar sà amb una cistella ecològica, que comparteixen cada setmana o quinzena. Amaia ens explica “que el projecte ha evolucionat en l’organització d’un hort col·lectiu a un conjunt d’horts privats i parcel·lat i ara estem en un model de quatre grups de 5 persones dividits per afinitats en que cada grup coordina un troç de terreny (els recs, el repartiment etc…) amb criteris votats per l’Assemblea, i fent servir grups de wasap per gestionar el dia a dia”. “Com podeu imaginar, ens acaba dient, som assemblearis i gent molt diversa i  lògicament no és senzill de gestionar el projecte”.

TARPUNA, ALS TERRATS DEL VALL D’HEBRON – MINUT 5:25

En quan a la iniciativa d’horts urbans que es durà a terme als terrats del Mercat del Valle Hebron, Josep Maria Vallès de Tarpuna, ens explica que aquesta cooperativa d’iniciativa social ja té deu anys de vida. “La cooperativa gestiona nou projectes d’horts més o menys socials o comunitaris -ens diu en Josep Maria- En general són institucions que en algun moment ens han demanat ajudar-los amb la nostra expertesa. A Tarpuna som 11 persones treballant… “El projecte-estrella actual de la cooperativa, els horts del terrat de Vall d’ Hebron el van assumir a través d’un concurs públic que varen guanyar, perquè, com ens expliquen “no és fàcil trobar empreses amb expertise d’aquesta activitat”. Ha començat a primers de juny i té per tant poc temps de vida “El que s’està plantejant al Vall d’Hebron, és una proposta molt participativa i comunitària”, ens acaba dient.

L’HORT DEL CARMEL: INICIATIVA DE LA XARXA DE SUPORT – MINUT 7:14

Per últim, Pol Garza de l’Hort del Carmel, ens explica “que la iniciativa sorgeix dins la Taula de Governança del Carmel a la qual participàvem com a Xarxa de Suport Mutu del Carmel. A la Xarxa repartíem cistelles de menjar cada setmana a famílies, que amb motiu de la pandèmia, s’havien quedat sense ingressos o amb pocs recursos. Vàrem pensar que donat que les donacions no abasten la totalitat de les necessitats, per omplir les cistelles tenia sentit un hort urbà. En paral·lel ens vàrem adonar que a banda d’aquesta funció, interessava un projecte que dures en el temps, que fos un punt de trobada i de confluència. Així va sorgir el projecte d’hort per cobrir ambdues coses: Amb l’excusa de l’hort poder omplir les cistelles i a la vegada tenir un espai per treballar la terra, que és una idea que enriqueix molt la persona més enllà de la producció d’aliments”. Aquest seria l’inici del projecte…

JOAN POL SALA: ELS VALORS COMUNS DELS PROJECTES – MINUT 9:20

Per la seva part Joan Pol Sala destaca tres valors comuns a les iniciatives:  la diversitat en la participació: “Una base de gent molt diversa que el fet de tenir un hort que serveix de pont o de nexe d’unió entre persones diferents”.

També, un segon valor que destaca el representant de Carmel Amunt “sería la complexitat que comporta la gestió, al ser gent en si mateixa diferent”. I ja per últim, Joan Pol, ens subratlla “la part pedagògica; l’aprenentatge de la terra, del cultiu. Molta gent en un context urbà no tenim aquest coneixement. Cal doncs, felicitar aquestes iniciatives que tenen en comú aquests valors que hem mencionat”, ens acaba dient.

 

COM HAN EVOLUCIONAT ELS PROJECTES?

J.J. (AREA LAB CLOTA):  A continuació hem preguntat a les tres experiències entorn a l’evolució que han experimentat, dificultats que s`han trobat i aprenentatges que s’han fet pel camí.

AQUESTA PRIMERA RONDA ABARCA DEL MINUT 10:30 AL 22:07

DIVERSOS MODELS EN L’EVOLUCIÓ DE L’ HORT DEL MARCEL·LÍ – MINUT 11:30

L’Amaia de l’Hort del Marcel·lí explica que varen començar en un grup de gent que feia música, i quedaven un dia a la setmana i varen evolucionar a grups de treball. “Amb la pandèmia -diu Amaia Lizarra- era complicat mantenir l’hort i al final eren poques les persones que treballaven i a la fí acabava sortint una cistella que molta de la gent participant del projecte no sabia com s’havia obtingut. Aquest model, no funcionava perquè la gent es despenjava més i per això vàrem fer una parcelació en 20 llocs individuals i cadascú feia el seu aprenentatge propi durant uns mesos. Aquest model implicava que tothom s’hagués de posar les piles i responsabilitzar-se de la seva parcela i també facilitava el repartiment. Com que aquest model tampoc ens semblava adient perquè volíem fer un hort col·lectiu treballat col·lectivament vàrem acabar fent el que he dit abans: 4 grups de 5 persones que tenim ara una cistella setmanal i on tot és rotatiu: tothom fa la mateixa tasca, al mateix hort al mateix temps…  Els dies que hi ha més afluència de gent hi vas si vols estar amb més gent, com els dissabtes o dies més tranquils entre setmana si vols estar sol. Aquest seria el nostre model organitzatiu…”

TARPUNA: DE TÈCNICS A EDUCADORS SOCIALS – MINUT 14:00

Josep Maria Vallès per il·lustrar com ha evolucionat el projecte cooperatiu explica que en els seus inicis eren un equip de tècnics amb la idea de donar suport a projectes d’economia social i ara a l’equip hi ha més educadors socials que tècnics. “Hi ha una evolució clara en el nostre centre de gravetat que ha passat dels tècnics als socials. Quan els projectes tenen problemes, acostumen a ser per conflictes que no es resolen…  on hi ha el quid de la qüestió en l’aspecte social”.

Ens explica que estar a una coberta d’un mercat ja és una proposta singular en si mateix i destaca la voluntat que ha expressat en la licitació l’Ajuntament de Barcelona que a partir de la seva experiència en horts urbans, es busca una vocació social i comunitària. “Es busca que es puguin fer activitats i tallers oberts i que per tant, hi hagi un “plus” de dinamització -ens diu el responsable de Tarpuna- Es una fita molt singular i és per aquí per on va el camí del futur…”

 L’HORT DEL CARMEL: POC A POC – MINUT 17:10

De fet, ens explica Pol Marza de l’Hort del Carmel que “l’evolució no està sent tan àgil com pensàvem a l’inici. A partir de la Taula de Governança on va agradar el projecte per omplir les cistelles i com a punt de trobada. Vàrem buscar espais al barri on desenvolupar el projecte i vàrem fer una tria de molts terrenys i vàrem trobar un parell que podien servir. També l’Escola Coves del Cimany ens va cedir un terrat per fer taules de cultius mentre esperem els nous terrenys.  Diuen que «Las cosas de palacio van despacio» i s’esta complint aquesta dita. 

Estem aprenent molt. Cap de nosaltres venim del mon rural però amb l’assesorament d’una persona de Can Masdeu estem treballant a les taules de cultiu a Cimany, que són una petita escola de com iniciar un hort urbà”. Paral·lelament, a aquesta activitat estem pendents d’un terreny que cedeix l’Ajuntament i que està pendent d’aprovació.

Ara com ara, ens anem veient a la Taula de Coves i plantant… Així aprenem com creixen les plantes i a la vegada fem visible el projecte. Pel demès “L’Administració té uns tempos que de vegades s’allarguen una mica…” ens acaba dient Pol Marza

 

JOAN POL: PROJECTES SOCIALS I COMUNITÀRIS – MINUT 20:33

Joan Pol destaca que en els tres projectes dels que parlem, la part social i comunitària estigui molt present. “Crec que en tots ells  l’enginyeria social és on està el pes de la questió. També destacaria el valor de la democratització comú a totes aquestes iniciatives, on tothom n’és partícip…Jo destacaria justament això…” ens diu.

… PER LA SOSTENIBILITAT

 

J.J. (AREA LAB CLOTA): També s’ha parlat en aquest Diàleg Comunitari de com s’entén la cultura de la sostenibilitat en cada projecte en relació al territori, al propi medi ambient. També la sostenibilitat econòmica etc… I lligat d’una manera a això veure com se situa cada projecte en els nous models de consum i alimentació (menjar és sá, més ecològic…) etc…

AQUESTA RONDA ABARCADEL MINUT 22:07 AL 30:49

CONSCIÈNCIA AMBIENTAL A L’HORT DEL MARCEL·LÍ – MINUT 22:07

Amaia de l’Hort del Marcel·lí, ens explica que en el seu projecte es recicla el màxim començant per taules i cadires que són de rebuig o fent un compostatge per a reciclar millor… Amaia explica que van eliminar tot el que hi havia de plàstic en aquell espai… Estem en precari total perquè no tenim pressupost per disposar, per exemple, d’una màquina de compostatge…

També a nivell de consum tothom té un perfil baix. Realment en la vessant alimentària quan tens un hort i veus el que ha costat que creixin les plantes, aprecies mes el que menges i també el que es rebutja: Per exemple, hem fet un curs de males herbes

 

TARPUNA: SOSTENIBILITAT, UN REPTE A MILLORAR – MINUT 24:14

Des de Tarpuna ens explica que “la sostenibilitat és un repte a millorar” Moltes experiències d’horts urbans de vegades tenen plantejaments que podrien ser qüestionables. Molts horts es reguen amb aigua potable que és aigua que ve del Ter i desprès vindrà d’una desalinitzadora. L’aigua és un dels factor més importants d’un hort urbà…   En alguns horts, no es fa compostatge i porta fems que venen de lluny i en alguns casos en que s’utilitzen productes fitosanitaris químics que es fan per usos domèstics. Tot  això és un problema…Hi han horts municipals que sí són llocs d’oci, però no de sostenibilitat. Hem de fer horts a la ciutat però tenim el repte important de la sostenibilitat.

Si volem horts urbans sostenibles han d’atendre al reciclatge i l’ús de l’aigua, aigües freàtiques…etc… Aquí a la Vall d’Hebron això està molt treballat, i tenim recursos materials per fer-ho. Tot això s’ha d’aprofitar i integrar-ho en el programa dels Tallers perquè ha de ser un projecte on la sostenibilitat estigui molt present.

 

HORT DEL CARMEL: SOSTENIBLE PER “KILOMETRE CERO” – MINUT 27:24

Pol Garza del projecte del Carmel explica que en la sostenibilitat, com ha dit el Josep Maria, el tema de l’aigua era . Estem fent servir l’aigua de la font es aigua potable, tot i que estem preparant uns bidons per aprofitar el rec. De tota manera sí ens interessa la sostenibilitat perquè “les llavors que tenim són ecològiques. També les eines i els materials són reciclats, aprofitem. Fins i tot, vàrem portar fem de cavall. En quan a la viabilitat, estem a l’espera de l’Ajuntament perquè hi han coses que demanen una mica de diners. La sostenibilitat per tant va lligat a que l’Administració ens recolzi.

De sostenibilitat també direm que “la gent més activa del nostre grup venim de cooperatives de consum. Entenem que menjar no és un luxe sinó una necessitat… El més sostenible és que el menjar sigui “kilometre cero”. També la sostenibilitat i consum va lligat perquè quan veus que allò que cultives en pots menjar ets més conscient del que costen les coses…”

 

CARMEL AMUNT DESTACA EL CANVI DE PARADIGMA – MINUT 30:49

Per últim, des d’una visió comunitària Joan Pol de Carmel Amunt, pensa que “estem davant d’un canvi de paradigma, un canvi de consciencia i els horts son focs de consciència de la ciutadania per connectar amb la terra, i com ens afecta el canvi climàtica…

Els models de sostenibilitat i els horts urbans crec que hi ha una relació molt vinculada a la presa de consciència …

 

HORTS URBANS COM A FACTOR D’INTEGRACIÓ

J.J. (AREA LAB CLOTA): En comú, tots els  en “barris de muntanya” que per tant tenen una “Memòria molt propera del q es la terra pròpiament, el cultiu, les hortes d’una banda pq son barris que han estat urbanitzats relativament tard en comparació a ciutat vella – que ja estava urbanitzada en temps dels romans o l’Eixampla que comença a urbanitzar-se al caure les muralles a primers del segle XX.

A la vegada, també per molta gent q ha arribat a aquests barris de diferents moments emigratoris i que aporten un coneixement de la terra i de les formes de cultiu, dels cicles vitals de la natura…

Com penseu que es pot potenciar la participació de la comunitat generant espais de trobada? Com podria reforçar la vida associativa del territori? De fet, pel veins i veïnes que veuran l’enregistrament d’aquest Diàleg i poden estar interessats, com poden participar de l’experiència…

 

AQUESTA RONDA ABARCA DEL MINUT 30:49 AL FINAL

 

MARCEL·LÍ: – MINUT 34:15

Per fomentar la participació, al principi, feíem activitats a través del Centre Cívic com tallers relacionats amb l’Hort, i també amb la Clota Cotreball una iniciativa de biomasa que va quedar encallat. També els diumenges estem mirant de fer unes activitats obertes.

Participem de les Festes de la Clota, i volem estar oberts al barri però tenim poc espai per la gent que som. No tenim suficient espai per la gent que ens demana entrar i tenim una llista d’espera…

En processos de participació ens ve molta gent que ens parla d’experiències vitals i compartim com podem de la forma que podem… En aquest sentit som gent oberta logicament en la mida de les nostres possibilitats…

 

TARPUNA – MINUT 36:58

Aquest tema per a mi és vital -ens diu Tarpuna- Com ha explicat l’Amaia el concepte d’hort comunitari està en discussió . Recordo que en una trobada  que es va fer a Madrid es deia que un hort és comunitari encara que desprès es faci una parcelització de l’hort en una part individual.

En el tema de si és obert o no, cal establir de quina manera la porta està oberta, com que són espais limitats i hi ha col·lectius ja no hi ha espai per a més. La gent que està dins logicament es molt curosa per conversar el dret adquirit sobre aquell espai… Això genera una tensió que no és senzilla de resoldre.

En la proposta de Vall d’Hebron, d’entrada en la proposta de gestió es vol que sigui molt obert. Serà com un centre cívic -per entendren’s- Es faran unes activitats grupals i si l’activitat està ja plena passaràs a llista d’espera

El model de gestió intentarà evitar que es generin apoderaments de l’espai i volem que siguin molt oberts…  En el cas de Vall Hebron serà una experiència fonamental per a veure com evoluciona. S’hauran de posar límits, fer una comunicació molt clara… Serà un tema complicat però tenim vocació de fer-ho i fer-ho bé… tot i reconeixent la complicació.

 

PARTICIPACIÓ A HORT DEL CARMEL – MINUT 45:47

Pol Marza ens explica que al mes de febrer és varen fer flyers explicant la iniciativa i amb un numero de watsap. Al mes de març es va presentar la iniciativa al Consell de Barri i a partir d’aquí la iniciativa s’ha anat expansionant. Diem que la iniciativa «No hi ha portes»

La idea es fer-ho el màxim de participatiu que es vulgui. Va haver un grup promotor que ho va llençar però en les Jornades de Treball que hem anat fent, ho explicàvem a tothom que passava per allà el tema i alguns que venien de seguida posaven “mans a la feina…”

Hi ha gent que el projecte, de vegades, el veu com una iniciativa només nostra i que ho volem vallar i fer-ho nostre… però quan ho expliquem s’animem i s’apunten i gent

La idea és que tothom es pugui apuntar, i en la mida de les nostres forces tenim la intenció d’anar teixint xarxes socials i que la gent s’animi i conegui aquest del “mundillo” del hort urbà

 

ENS EMPLAÇEM A UN ANY? – MINUT 49:26

Joan Pol Sala remata la conversa dient que serà bo veure com van evolucionant aquestes experiències d’horts urbans i com es van trobant noves formules de participació, des d’una mirada comunitària. Hi han molts models diferents i es molt important és doncs “generar diàleg” com hem fet en aquesta convocatòria.

J.J. (AREA LAB CLOTA) agraeix la participació de les quatre Entitats per a desenvolupar aquest Diàleg Comunitari. Hem estat més de tres quarts d’hora en el Diàleg i esperem que el visionat del vídeo sigui útil per a despertar interès entorn al que són els HORTS URBANS del barri i especialment la seva dimensió d’articulació i servei de la comunitat.

 

Comunicant Carmel 3 : Fem un Magazine de barri

Comunicant Carmel ha esdevingut una formació i procés comunitari que creix edició rere edició. Aquest dimecres 20 d’octubre va donar inici la tercera edició d’aquest projecte amb la intenció de generar un magazine de barri. 

Poder comunicar des de la pròpia comunitat i territori del Carmel és una aventura que volem compartir amb totes, conformant un grup motor però obert a visibilitzar tot el contingut audiovisual que es pugui generar al barri. 

A través de l’acompanyament de Càmeres i Acció es treballarà el contingut d’aquest Magazine que esperem estrenar al desembre i que parlarà de molts temes diferents. 

Si voleu més informació o participar del projecte podeu escriure a carmelamunt@carmelamunt.org . 

Si voleu proposar continguts de treball us podeu dirigir a nosaltres i així construir col.lectivament el contingut i seccions d’aquest treball audiovisual. Es tracta també d’una proposta de treball per fer barri, per conèixer-nos millor i per donar veu a les iniciatives que entitats, equipaments i veïnes estan realitzant. 

Projecte Posa’t en Forma

Previous
Next

El Projecte Posa’t en forma és una iniciativa impulsada per la Taula d’Educació i Formació del barri del Carmel i que vol donar resposta a una necessitat detectada envers a la població jove. 

A través de l’esport i la utilització de l’espai públic el projecte ofereix la possibilitat de realitzar activitat física amb un acompanyament professional vinculant-se al territori i als seus recuros. 

Es tracta d’una activitat totalment gratuïta on els i les joves poden gaudir fent esport i generar relacions amb altres persones del barri. 

Actulament dos eixos de treball d’aquest projecte són la Calistenia i el Voleibol a més de realitzar sortides i activitats especials com surf, circ, shuffle i moltes altres propostes més! 

El públic al que es vol arribar són joves d’edats compreses entre 15 i 20 anys amb ganes de fer esport, conèixer gent nova i gaudir d’un acompanyament. 

Un objectiu final és poder vincular aquests joves a activitats formatives i acompanyar-les també en aquest procés d’autoconeixement i itinerari formatiu i laboral. 

Reconnectem 2021 Pla de Desenvolupament Comunitari Carmel Amunt

La trobada comunitaria Reconnectem 2021 va comptar amb la participació de 55 persones vinculades a associacions, equipaments, serveis i administracions del barri del Carmel.

En aquesta primera experiència presencial des del context de pandèmia es van generar diversos espais de treball per tal de recollir reptes vinculats a l'acció comunitària i deteccions de problemàtiques vinculades al territori.

Finalment, vam posar en comú les diferents aportacions de cada espai de treball per tal de generar un diàleg comú que esperem en breu poder-vos fer arribar, en un informe final i consensuat de la trobada i per tant, l'inici de l'activitat dels diferents espais comunitaris de Carmel Amunt.

Accedeix a través de la imatge al link de l'informe de devolució de la trobada:

 

El treball comunitari vol sumar el màxim d’agents per tal de donar respostes conjuntes a la detecció de necessitats. 

 

En aquesta jornada es va poder treballar entorn a 5 propostes d'eixos temàtics per tal de revisar-ne les accions, apuntar-ne línies estratègiques i reflexionar al voltant de l'acció conjunta.

Els diferents espais estan oberts a la participació de més entitats, equipaments i veïnes a títol personal.

La jornada es va iniciar amb una ronda de presentacions i amb un espai per poder donar veu i ficar cara a diferents agents del territori com el Pla de Barris, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Casals Comunitaris i el Casal de Barri la Barraca del Carmel. Posteriorment, es va donar peu a l’explicació dels diferents espais reestructurats del Pla de Desenvolupament Comunitari Carmel Amunt. 

Més tard, vam continuar la trobada amb l’inici d’una dinàmica participativa per grups on tots els agents participants van poder dir la seva en cadascun d’aquests espais, per tal d’identificar els reptes de futur així com refelixonar entorn als objectius i la metodologia d’aquests. 

D’aquesta jornada en sortirà un informe que donarà peu a l’inici dels espais comunitaris on cercar solucions conjuntes a necessitats comuns. 
Share on facebook
Facebook
Share on google
Google+
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn